La Vaga del 14N ha estat, a l’igual que el 29S o el 29N, una jornada històrica
per a la classe obrera i per a l’acumulació de forces a la ciutat d’Alacant. La
classe obrera va saber respondre amb responsabilitat a les contínues agressions
del capital, i les organitzacions de classe realitzaren un treball magnífic en
la difusió de la Vaga,
en la combativitat dels piquets, i en les massives mobilitzacions.
El transport, paralitzat
La lluita començà ben enjorn. Els primers piquets asseguraren el
compliment dels serveis mínims a Correus i a Inusa. A la central postal, el 90%
del torn de nit secundà la vaga, i només 5 treballadores acudiren als seus
llocs, segons va poder comprovar el Comitè d’Empresa. A partir de les 5:00 del
matí, l’activitat dels piquets es multiplicà, traslladant-se a les cotxeres de Masatusa
i l’Alcoiana. Amb una forta i digna presència
sindical, les pìquets asseguraren el compliment dels abusius serveis mínims (25%)
, i anunciaren el que serà el proper conflicte laboral a la comarca, ja que el conveni
a l’empresa expira i la intenció de l’empresa és allargar la signatura d’un nou
conveni i empitjorar les condicions laborals. Juntament amb les treballadores
de l’empresa de transport, desenes de persones acompayaren el piquet, en una
forta mostra de solidaritat de classe.
A més del bus, es va paralitzar el tramvia i en el trenet, amb un
seguiment superior al 75% ; també es va paralitzar completament el transport
ferroviari, cancel·lant-se totes les connexions amb Madrid i Barcelona i
funcionant només els serveis mínims en les rodalies Alacant-Múrcia i
Alacant-Sant Vicent. A l’aeroport de l’Altet ja s’havien suspès amb
anterioritat una gran quantitat de vols, i al port només es va descarregar un
vaixell.
Els polígons, sense activitat
Després dels piquets matinals al transport, l’activitat es traslladà
als polígons. Grans empreses com Alcoa o Cemex es van paralitzar, i a la resta
d’empreses l’activitat va disminuir considerablement, amb un seguiment d’entre
el 50 i el 70%.
Els piquets informatius contiuaren la seua tasca a la Universitat d’Alacant.
Allà, es bloquejaren amb barricades dues entrades i un piquet informatiu es
concentrà a una tercera porta d’accés. També es tancaren les portes peatonals i
només una porta de servei romangué oberta. L’activitat a la Universitat d’Alacant
va ser inexistent, a l’igual que a la resta de centres educatius, on la Vaga tingué un seguiment del
60% en tots els nivells, una xifra similar a la sanitat.
A les 9:30 partiren des de diferents punts de la ciutat els 4 piquets
informatius, que es trobarien passades les 12:00 al centre d’Alacant. El més
nombrós va ser el que partí de la Universitat, que començà amb 300 persones i que
sumà fins a 500 al llarg del seu recorregut..
Una manifestació massiva per
cloure la jornada de lluita obrera
La jornada de lluita conclogué a la vesprada, amb una manifestació
massiva i combativa. 100.000 persones van marxar entre Renfe i l’Esplanada, en
una marxa que va paralitzar els accessos a la ciutat i reduí considerablement l’activitat
dels comerços esquirols. A la mobilització, les organitzacions de classe de la
ciutat agrupades al voltant de la
Plataforma de Lluita Contra les Retallades agruparen milers
de persones en diversos blocs molt combatius; així, els CUO, el Pcpe o l’Esquerra
Independentista marxaren amb pancarta i consignes pròpies, a l’igual que
Esquerra Unida.
Agressions i intimidacions
policials
D’altra banda, els piquets violents patrono-policials van fer acte de
presència al llarg de tota la jornada. Ben enjorn, ja al primer piquet de
correus, van començar a espentar els membres del piquet, per tal de provocar
alguna reacció i començar a carregar. Els piquets van actuar amb serietat i
disciplina i no van caure en les provocacions policials. Malgrat això, la Policia Nacional va agredir a 1
militant d’Endavant i 2 militants d’Arran quan a les 4:00 es dirigien a les
cotxeres dels transports urbans de Masatusa; quan es dirigien al seu cotxe, una
furgoneta d’antiavalots es va aturar i, porra en mà, va colpejar els 3
militants mentre els anunciava que “esto es para que sepáis aquí quién manda”. Un
dels agressors, conegut popularment com “farlopas” va poder ser identificat.
Al llarg de tota la nit la policia secreta va acompanyar els cotxes
dels piquets, i al matí militants independentistes es van haver d’encarar i
increpar a dos secretes que els perseguien quan es dirigien a casa a descansar.
La justícia poètica va comparèixer a la matinada, quan un Policia Nacional
motoritzat va tenir un seriós accident de trànsit.
