Ara bél'acceptació del nou ERO també passava per la renovació de 48 contractes efetuats a personal jove, contractes que expiren entre 2012 i 2013 i que es van realitzar per a substituir a jubilats i prejubilats. Ara, amb l'excusa de la crisi, l'empresa es nega a renovar aquests contractes, cosa ue ha provocat la protesta i la mobilització dels operaris en defensa dels seus llocs de treball.
dilluns, 8 de febrer del 2010
Alcoa en vaga en defensa dels llocs de treball
Ara bél'acceptació del nou ERO també passava per la renovació de 48 contractes efetuats a personal jove, contractes que expiren entre 2012 i 2013 i que es van realitzar per a substituir a jubilats i prejubilats. Ara, amb l'excusa de la crisi, l'empresa es nega a renovar aquests contractes, cosa ue ha provocat la protesta i la mobilització dels operaris en defensa dels seus llocs de treball.
divendres, 5 de febrer del 2010
L'atur continua creixent també en el 2010
dimecres, 3 de febrer del 2010
Les obres del TRAM a Alacant: explotació i caciquisme
En Alacant, en les obres del TRAM venim suportant des de fa temps (4 o 5 anys) una darrere d'una altra, tota una retahila de mesures i atacs, que la burgesia i aquest sistema capitalista prepara per a la classe obrera. Aquí us enumere unes quantes:
- Tot un sense fi de subcontrates i recontrates de les subcontrates, arribant moments que hi ha 80 persones treballant que pertanyen an un conjunt de 10 empreses diferents. Tot això porta que companys amb categories similiars i fent el mateix treball, cobren diferents jornals
- Rebre un salari amb tot inclòs (vacances, pagues, etc.) prorratejat tot per hora treballada. Hora que no treballes, hora que no cobres. Així que hi ha dies que mires al cel i implores que no ploga molt, per a poder dur-te el sou a casa.
- La pèrdua de posició de força davant l'empresari, ja que no existeix representació col·lectiva, i cadascú ha de negociar pel seu compte, el salari i les condicions laborals.
- La inexistència, per norma, d'una indemnització per fi de contracte o per acomiadament. Si ho denuncies, saps que mai més tornaràs a treballar amb aquest empresari o en aquesta obra, a més de rebre una indemnització molt reduïda i no real del que has cobrat, perquè solament cotitzen el salari base (vuit hores diàries) que mai es correspon amb la realitat treballada.
- Imposició a l'hora de signar el contracte laboral de: La signatura en blanc de la carta de preavís dels quinze dies abans de la finalització del contracte. La signatura en blanc de la liquidació i la indemnització per fi de contracte. La signatura d'haver rebut una sèrie d'EPI (elements de protecció individual, sense haver-les rebut. Si et negues a signar, per descomptat que no passes d'un dia dels quinze del període de proves.
- La imposició (per circumstàncies de la producció) de jornades de 10, 12 o 14 hores diàries, més migdia el dissabte, o sencer i algun que altre diumenge. Si et negues a fer-ho, a la segona o tercera vegada, prescindeixen de tu.
- Si agafes una baixa per malaltia, et donen de baixa en l'empresa. (has de ser molt imprescindible perquè no t'ho facen). Si tens un accident laboral, males cares, però si tornes a tenir-lo al poc temps, et donen de baixa en l'empresa perquè estàs augmentant l'índex de sinestrialitat.
- L'enfonsament psicològic de l'autoestima del indivídu, per l'efecte “Kleenex” (usar i llençar). Hi ha companys que han treballat en la mateixa obra, tenint aquesta una durada mitja de 2 anys, compaginant diverses vegades, la vida activa amb l'atur, tenint la sensació d'una devaluació del valor de l'ús de la seva força de treball.
- Ara que estem en crisi, depenent de la situació financera de cada subcontracta, unes et liquiden les hores dels dissabtes als 180 dies, perquè és quan cobra la subcontrata de la constructora. Unes altres tarden tres mesos a pagar-te el jornal , afortunadament queden algunes que et liquiden el jornal al mes.
A banda de totes aquestes situacions calcades de meitat del segle XIX, solament ens faltaven comportaments caciquistes, com l'ocorregut l'altre dia en l'obra, a Fernando, un company de treball conductor d'una carretilla elevadora, preparada aquesta per a circular per la via pública. Se li va ocórrer, pressionat per les presses dels encarregats, trepitjar un tros de vorera ja acavada, amb tan mala sort que el cotxe que anava darrere d'ell, ho conduïa, un senyor enginyer membre del G.T.P. (Ens Gestor de la Xarxa de Transport i de Ports de la Generalitat, empresa semiprivada de la Generalitat Valenciana, en la qual els seus membres ho són per designació política. Per exemple, el senyor enginyer esmentat és gendre d'un conseller de la Generalitat). Aquest senyor, va baixar del cotxe ”tirant fum” i va començar a xisclar-li al company, com aquest no escoltava gens pel soroll de la carretilla, va continuar el seu camí, cabrejant molt més al senyor enginyer, fent aquest una declaració del tipus “a este tío no lo quiero en la obra”. Com el G.T.P. és el client de la constructora, el company Fernando al dia següent es va trobar en el carrer, sense poder explicar-se ni defensar-se, amb una frustració enorme, una decepció galopant i una família que mantenir. Aquest és el panorama llastimós i digne de ser titllat com de nova esclavitud, que patim en l'obra pública a Alacant i supose que en la resta dels Països Catalans. Som l'avantguarda de l'experimentació neoliberal, som el mirall fidedigne del que espera a la classe obrera, com no aconsegueixi aquesta fer front de l'empeny d'aquest sistema esquinçador, depredador i alienant.
Coordinadora Obrera Sindical
divendres, 29 de gener del 2010
El Pla E enriqueix Ortiz
Tal i com informàvem en una entrada el dissabte passat, el Pla E és ún instrument per a finançar els grans empresaris i permetre'ls mantenir les sseues taxes de beneficis, mitjançant la concessió d'obres inútils que els permeten mantenir el seus nivells d'ingressos. De crear ocupació, res de res, ja que com hem pogut comprovar l'atur continua augmentant mes rere mes.La nostra denúncia té hui mateix una comprovació clara i irrefutable. El segon Pla E, recentment aprovat pel Govern espanyol, suposarà la inversió de 37 milions d'euros a alacant. Doncs bé, més del 10% d'aquests diners, de moment, aniran a parar a les mans del més significatiu empresari, constructor (i mafiós) de la ciutat: Enrique Ortiz. Segons informava ahir el diari La Verdad, el nou Pla E permet als Ajuntaments pagar despesses corrents, i no inversions extraordinàries com l'any pasat, així que l'Ajuntament d'Alacant ha carregat als comptes d'Orttiz els 4 milions que cobra per la neteja de col·legis (i altres dependències municipals).
dimecres, 27 de gener del 2010
Mural contra la visita de ministres de la UE

dimarts, 26 de gener del 2010
augmenten les diferències salarials entre homes i dones
dissabte, 23 de gener del 2010
El Plan E a Alacant o la feina del matalafer: fer i desfer
8.000 milions d'euros van intentar ser la taula de salvació del govern Zapatero davant la crisi. 8.000 milions d'euros per frenar l'augment de l'atur, l'allau d'Expedients de Regulació d'Ocupació i el creixement de la misèria entre les classes populars. Després d'un any, cap balanç positiu se'n pot extreure del Pla E, si més no per a les treballadores d'Alacant. El Govern espanyol ha invertit quasi 60 milions d'euros (57.109.334,00 €) a Alacant en el Pla E, que s'han destinat a fer 82 obres i que han ocupat 2420 treballadors, dels quals 1282 provinents de l'atur. Després d'un any, doncs, per a la única cosa que ha servit el Pla E ha estat per a injectar líquid a les empreses de la construcció, ja que és aquest sector l'únic destinatari de les ajudes estatals. No podem oblidar que la xifra d'aturats a la ciutat d'Alacant és de 32.539 persones. En general, la injecció econòmica ha servit per a refer places i parcs, construir noves carreteres, canviar l'enllumenat públic, i refer equipaments esportius. Tot molt bonic i necessari, sí, però realment insubstancial en allò fonamental: establir les bases productives per a superar la crisi.
Aquí teniu alguns exemples de la disbauxa i dels regals del Pla E a l'oligarquia alacantina, que ens fan pensar sobre la utilitat social d'aquests projectes i ens fan fer-nos la pregunta: de veritat eren necessàries?
- Reurbanització de la plaça de l'Ajuntament carrers adjacents: 1.654.471,10€
- Renovació parcial del paviment de l'Esplanada: 610.000,00€
- Renovació de la Plaça de la Muntanyeta:1.150.000,00€
- Renovació de l'enllumenat públic en sectors Benito Perez Galdos i altres 6: 1.288.462,89€
- Renovació de l'enllumenat públic en sectors Soto, Gadea, Marvá i altres 6: 1.561.773,93 €
- Ajardinament de mitjanes: 370.000,00€
- Ordenació d'espais centrals de la vía parc: 4.999.999,97€
- Instal·lació de gespa artificial en la mitjana de l'Avinguda Costa Blanca: 870.000,00€
- Execució d'un viver d'empreses industrials: 3.100.000,00€
dijous, 21 de gener del 2010
la destrucció de l'ocupació massacra l'Alacantí
La destrucció de l'ocupació a l'Alacantí en els dos darrers anys ha suposat una autèntica catàstrofe per a milers de famílies treballadores. Segons les dades de registre de l'atur, a desembre de 2009 som més de 45000 le spersones que estem apuntades a les llistes de l'atur, en un creixementt sense fi des de l'estiu de 2008, quan amb l'esclat de la bambolla immobiliària i la fallida de diversos bancs el capitalisme va començar a trontollar. De les 25000 persones que en aquells moments no tenien treball a la comarca, hem passat a les 45000, en un creixement que en els propers mesos, de segur, arribarà al 100%.
dilluns, 18 de gener del 2010
La recepta del capital: contra la crisi, més policia
1. Per a plantejar que la crisi és estructural i que l'eixida favorable per als treballadors és la del socialisme
2. Per a enfortir la unitat de classe enfront d'actituds racistes
3. Per a convèncer un dels sectors més desprotegits, els joves, que les armes no es disparen contra la teuurgesia.a classe social, sinó contra els veritables enemics i provicadors de la crisi: la burgesia
dissabte, 16 de gener del 2010
Els EROs expulsen milers de treballadors de la seua feina

Al llarg del 2009, a les comarques d'Alacant el Ministeri de Treball aprovà 848 EROs, que afectaren un total de 8241 obrers, quasi el doble que l'any anterior. La major part d'aquests EROs (70%) són temporals, si bé els treballaodrs en comptades ocasions tornen a la seua activitat, quedant-se a l'atur una vegada ha finalitzat l'ERO.
Als Països Catalans, tal i com es pot obervar en la gràfica adjunta, la situació és mé dramàtica encara. AMb les dades dels tres primers trimestres de 2009, es comptabilitzen 6450 EROs, afectant a 164.000 obrers, xifres que quatripliquen els números d'anys anteriors.
dimecres, 13 de gener del 2010
Per a la CAM el món de les finances està en encefalograma pla
El banquer critica que la manera de solucionar la crisi haja estat construir menys vivendes i augmentar l'atur, i que el que hauria d'haver-se fet és abaratir el preu de les vivendes i repartir el treball. A pesar d'això, el banquer no proposà rebaixar les hipoteques que cobra el seu banc, ni finalitzar els desnonaments que realitzat el banc contra aquells que no paguen durant tres mesos les hipoteques, ni reduir l'immens marge de benficis de la CAM.
dilluns, 11 de gener del 2010
5000 treballadors alacantins, en risc de ser expulsats de l'estat espanyol
Després d'explotar la mà d'obra immigrant, després que la immigració haja estat un dels pilars en la creació de riquesa dels últims anys, proporcionant abundant mà d'obra a la qual poder exigir elevades jornades de treball, salaris baixos o inseguretat laboral, el capital es desfà d'aquests éssers humans i els retorna a les terres d'on els va treure; unes terres que també explota, en forma d'extracció i monopoli sobre els recursos naturals.