Veient l'altre dia en la cadena de televisió Cuatro l'entrevista que li feia Iñaki Gabilondo (gran figura de la progressia estatal) al Ministre de Treball del govern socialdemòcrata Celestino Corbacho, em venia al cap la lletra d'una cançó d'aquell grup pseudo-punk d'inici dels vuitanta anomenat “Kaka de luxe”, que deia: vomito en alto, del asco que me dáis.
Aquests dos elements fent molt d'èmfasi en la possibilitat d'esclafits de conflictes socials, ho feien d'una manera com si tingueren una por incrustada al cos, i esmentaven la possibilitat de prendre una sèrie de mesures (ampliar la cobertura de l'atur, allargar les prestacions per més temps, etc.) que endolcirien el patiment de la gent que es troba sense feina. Si aquesta fóra l'única raó per fer-ho, un aplaudiment per a ells, però l'obcecament en la idea d'esclafits de conflictes socials, en fa pensar que el que volen és que aquestes mesures exercisquen com una basa d'oli per a eixos possibles esclafits, a la par que servisquen com un apuntalador del capitalisme.
Per altra banda, amb quina mestria sibil·lina, amb quina desvergonya tan gran, entronitzavent als senyors empresaris, anomenant-los eufemísticament com els senyors empleadors. Senyores i senyors: en aquesta societat ja no existiexen rics i pobres, explotadors i explotats, sinó empleadors i empleats. S'ha dir d'ara endavant que la funció dels que posseeixen els mitjans de producció, és única i exclusivament una tasca altruista: donar ocupació a la resta de la societat.
Oblidem-nos d'això de treure el maxim de beneficis per al seu enriquiment personal, apropiant-se per a aconseguir-ho (mitjançant la plusvalua) del fruit del treball dels seus empleats. Oblidem-nos de la rapinya desmesurada a que es veuen sotmesos els pobles del tercer món. Oblidem-nos de la mísera vida quotidiana que patim la major part de la població, baix el seus mandats. Si és açò el que ens ofereixen els anomenats socialdemòcrates només m'ix per la gola la paraula desvergonyits!!. Ja esta bé d'emmascarar aquesta farsa. Ja esta bé de recolzar aquest sistema econòmic depredador i diguem les coses pel seu nom: empresaris i patrons, explotadors; burgesos rapinyaires.
Em reitere a la cançó: vomito en alto del asco que me dáis.
Vicent Rodríguez i Paya
membre de la COS, Coordinadora Obrera Sindical