Es preveu que el salari mínim interprofessional puge en el 2011 un 1%, és a dir, de 633,33 a 639.66. Aquesta serà l’única millora en favor dels treballadors si és que se li pot dir millora. Ja que mentrestant l’impost de l’IVA ha augmentat fins a un 18%, la llum un 10% i el gas un 4%, s’ha suprimit la deducció de 400 euros del IRPF, finalitza l’ajuda de 426 euros per als aturats sense ingressos, també suprimeixen l’ajuda per maternitat de 2500 euros, es va baixar un 5% de mitjana el sou als funcionaris...L’atur a Alacant i comarques actualment està situat en més de 50.000 persones, quasi 600.000 al País Valencià, i els Expedients de Regulació de la Ocupació que s’han produït al llarg del 2010 han afectat a prop de 90.000 treballadores i treballadors als Països Catalans. I per a rematar es vol apujar l’edat de la jubilació de 65 a 67 anys, augmentar el període de la cotització en la qual es basa dita jubilació, i eliminar la negociació col•lectiva dels convenis laborals.
El resum és: retallades econòmiques per tot arreu, falta de treball digne i en condicions, i per tant disminució d’unes condicions socials de vida satisfactòries. Què ens queda a les treballadores que estem a l’atur i no trobem treball?, què ens queda davant la carestia de la vida en recursos bàsics com llum, aliments...?
Ens queda una cosa molt important, conservar i fomentar la consciència de lluita de classe. Totes les treballadores estem de la mateixa banda, contra els banquers, els especuladors, les multinacionals, les retallades socials dels governants i en definitiva contra el capital i el sistema capitalista que ens ofega cada vegada més amb les seues mesures restrictives amb les quals pretén fomentar el seu poder a costa nostra.
Ens queda que participem totes i tots activament des dels nostres centres de treball, des dels nostres barris, en el dia a dia, per a fer front als que ens imposen unes condicions de vida que en lloc de suposar-nos millores ens retorna cap a l’anulació dels triomfs aconseguits al llarg de la història i el temps per part de la classe obrera.
NO PAGAREM LES CRISIS DEL CAPITAL!
CAL UNA NOVA VAGA GENERAL!
CAP AL SOCIALISME, LES TREBALLADORES VENCERAN!
El resum és: retallades econòmiques per tot arreu, falta de treball digne i en condicions, i per tant disminució d’unes condicions socials de vida satisfactòries. Què ens queda a les treballadores que estem a l’atur i no trobem treball?, què ens queda davant la carestia de la vida en recursos bàsics com llum, aliments...?
Ens queda una cosa molt important, conservar i fomentar la consciència de lluita de classe. Totes les treballadores estem de la mateixa banda, contra els banquers, els especuladors, les multinacionals, les retallades socials dels governants i en definitiva contra el capital i el sistema capitalista que ens ofega cada vegada més amb les seues mesures restrictives amb les quals pretén fomentar el seu poder a costa nostra.
Ens queda que participem totes i tots activament des dels nostres centres de treball, des dels nostres barris, en el dia a dia, per a fer front als que ens imposen unes condicions de vida que en lloc de suposar-nos millores ens retorna cap a l’anulació dels triomfs aconseguits al llarg de la història i el temps per part de la classe obrera.
NO PAGAREM LES CRISIS DEL CAPITAL!
CAL UNA NOVA VAGA GENERAL!
CAP AL SOCIALISME, LES TREBALLADORES VENCERAN!