La principal entitat bancària d'Alacant, la CAM, que fins fa poques setmanes se sentia ufanosa de la seua previsible fusió amb Cajastur, Caja Extremadura i Caja Cantabria, es troba a hores d'ara a punt del col·lapse financer i polític. La negativa de Cajastur a concretar la fusió, en adonar-se dels números rojos i de l'elevat endeutament de la CAM, va fer saltar les alarmes. Sense aquesta fusió, la CAM ha quedat despullada de totes les seues misèries i, sobretot, al marge dels grans processos de cocentració bancària que s'estan concretant en l'estat espanyol.
Amb un forat financer de 2.800 milions d'euros, la CAM només té dues opcions: ser comprada per un altre banc (Santander, BBVA, Ibercaja o Unicaja se la rifen) o pel propi estat espanyol. Cap de les dues opcions contempla la possibilitat d'encausar els gestors de la caixa, que han dilapidat els estalvis de milers de treballadores, ni dels responsables polítics, que van destinar milers de milions d'euros a finançar grans esdeveniments i infrastructures (Volvo, Copa Amèrica, Circuit de Fòrmula 1, Terra Mítica) amb grans sobrecostos que garantien la desviació de milions d'euros a les butxaques de polítics i empresaris.
Si és el propi estat qui assumeix el deute de la CAM, tornarem a ser les treballadores qui paguem amb el nostre treball la mala gestió d'uns directius i uns polítics que han utilitzat la CAM com a ferramenta per al seu enriquiment personal. Enlloc de respondre amb el seu patrimoni (generat pels beneficis de la caixa), els responsables financers i polítics de la CAM tornaran a eixir indemnes d'una greu situació de la que són els únics responsables.
En perill els estalvis de milers de treballadores, milers de llocs de treball, i la possibilitat que siguen els diners públics, els de toters i totes, qui salven novament els mobles dels banquers (no com a Islàndia, per cert, on un nou referèndum ha dit per segona vegada que els deutes dels bancs els han de pagar els banquers, i no la població).