La CAM, el cau d'Alí Babà

Que els bancs i els banquers són uns lladres és una afirmació que qualsevol lector d’aquestes línies compartirà amb qui les escriu. Salaris desorbitats, jubilacions de fantasia, blindatges astronòmics, repartiments de beneficis fabulosos, units a desnonaments, condicions bancàries abusives, interessos pels núvols, comissions, etc.

En les darreres setmanes, amb la fallida de la CAM, hem pogut constatar novament que el caràcter delictiu dels bancs i dels banquers no és cap frase retòrica. Segons han anat informant diversos mitjans de comunicació, els consellers i directius de la CAM:

• S’han autoconcedit prèstecs milionaris a interès 0.

• S’han pagat jubilacions anticipades que, en el cas del directiu Roberto López, i segons algun mitjà de comunicació, podria arribar a 10 milions d’euros.

• S’han autoproclamat consellers vitalicis del nou Banc CAM

• S’han pagat salaris i dietes per reunions inexistents; en el cas del president Modesto Crespo, un mitjà de comunicació xifra en 36.000 euros mensuals el que s’embutxacaria aquest càrrec no remunerat.

• Es van dedicar a jugar al monopoly, realitzant operacions especulatives i compra de sòl que després el totpoderós Enrique Ortiz, mitjançant els seus “contactes” polítics, s’encarregava de requalificar.