dijous, 18 de febrer de 2010

Manifestació a Alacant contra la Reforma Laboral i del sistema de pensions

Davant la proposta del Govern espanyol de realitzar una nova Reforma Laboral i reformar, també, el sistema de pensions, s'han convocat diferents mobilitzacions arreu dels Països Catalans. A Alacant, la manifestació se celebrarà el dimarts 23 de febrer, a les 19:30 des de les escales del Jorge Juan.

A més de CCOO i UGT, les organitzacions anticapitalistes d'Alacant ja han confirmat que acudiran a aquesta mobilització brera, per mostrar l'oposició a aquestes noves agressions a la classe treballadora, però també per plantejar un nou marc de lluita que desemboque en una Vaga General.

Aquí teniu els comunicats de CGT, Pcpe i Endavant.

dimecres, 17 de febrer de 2010

Els EROs deixen sense feina 11300 treballadores al sud valencià

Si fa un mes des d'alacantencrisi us presentàvem els Expedients de Regulació d'Ocupació relatius als Països catalans presentats en 2009, i la totalitat dels treballadors afectats, ahir es va donar publictat als EROs presentats a les comarques del sud del País Valencià. Com no podia ser d'una altra manera, la dinàmica és la mateixa que a nivell general: 11.3000 treballadors perderen la seua feina, el que suposa un augment del 165% respecte al 2008, quan van ser 4.287 els operaris acomiadats.

dissabte, 13 de febrer de 2010

Els treballadors d'Alcoa desconvoquen la vaga

El planter d'Alcoa, la multinacional de l'alumini radicada a Alacant, ha decidit desconvocar la vaga que havia previst iniciar el proper 17 de febrer. Amb aquesta decissió, el Comitè d'Empresa pretén negociar l'acomiadament d'una trentena de treballadors mitjançant prejubilacions, i frenar l'expedient d'extinció dels contractes del personal més jove, que finalitzen entre 2012 i 2013. Amb aquesta decissió del Comitè d'Empresa, les negociacions amb la ujltinacional s'han représ, paralitzant les mobilitzacions de protesta i la vaga.

dijous, 11 de febrer de 2010

Nou bloc contra els accidents laborals

La gent que fem Alacant encrisi estem d'enhorabona, i és que un nou projecte informatiu i reivindicatiu s'ha incorporat a la denúncia del capitalisme i la crisi. Un company alacantí ha obert dos blogs, un en castellà i altre en català, a través del qual vol denunciar una de les conseqüències més greus del capitalisme: els accidents laborals. Des d'Alacant en crisi ens anirem fent resó de les seues novetats per tal de contribuir a la difusió de les seues denúncies. Accidents laborals, terrorisme patronal!

dilluns, 8 de febrer de 2010

Alcoa en vaga en defensa dels llocs de treball

El Comitè d'Empresa d'Alcoa, la multinacional de l'alumini amb una planta a Alacant, ha convocat mobilitzacions i 9 dies de vaga a la factoria, repartits durant tres setmanes, a cause del nou ERO que s'estava negociant. La proposta d'aquest nou Expedient de Regulació d'Ocupació incloïa l'acomiadament de 30 persones, cosa que el Comitè acceptava sempre que aquest fora voluntari i entre els treballadors de més edat.

Ara bél'acceptació del nou ERO també passava per la renovació de 48 contractes efetuats a personal jove, contractes que expiren entre 2012 i 2013 i que es van realitzar per a substituir a jubilats i prejubilats. Ara, amb l'excusa de la crisi, l'empresa es nega a renovar aquests contractes, cosa ue ha provocat la protesta i la mobilització dels operaris en defensa dels seus llocs de treball.

divendres, 5 de febrer de 2010

L'atur continua creixent també en el 2010

Com no podia ser d'una altra manera, l'atur al mes de gener d'aquest nou 2010 ha mantingut el seu creixement. Segons les dades publicades pel Ministeri de Treball espanyol el dimecres passat, la xifra d'aturats a les comarques alacantines havia augmentat el gener en 5765 persones (un 2'4%), situant-se en el conjunt de les comarques en els 200.000 aturats (199.805). Al País Valencià, l'atur augmentà en més de 15.000 persones, situant-se ja a fregar el mig milió d'aturades. Al conjunt dels Països Catalans, la xifra d'aturats ha superat amb escreix els 1.200.000 persones, conduint a l'exclusió social milers de famílies catalanes.

dimecres, 3 de febrer de 2010

Les obres del TRAM a Alacant: explotació i caciquisme

En Alacant, en les obres del TRAM venim suportant des de fa temps (4 o 5 anys) una darrere d'una altra, tota una retahila de mesures i atacs, que la burgesia i aquest sistema capitalista prepara per a la classe obrera. Aquí us enumere unes quantes:

  • Tot un sense fi de subcontrates i recontrates de les subcontrates, arribant moments que hi ha 80 persones treballant que pertanyen an un conjunt de 10 empreses diferents. Tot això porta que companys amb categories similiars i fent el mateix treball, cobren diferents jornals
  • Rebre un salari amb tot inclòs (vacances, pagues, etc.) prorratejat tot per hora treballada. Hora que no treballes, hora que no cobres. Així que hi ha dies que mires al cel i implores que no ploga molt, per a poder dur-te el sou a casa.
  • La pèrdua de posició de força davant l'empresari, ja que no existeix representació col·lectiva, i cadascú ha de negociar pel seu compte, el salari i les condicions laborals.
  • La inexistència, per norma, d'una indemnització per fi de contracte o per acomiadament. Si ho denuncies, saps que mai més tornaràs a treballar amb aquest empresari o en aquesta obra, a més de rebre una indemnització molt reduïda i no real del que has cobrat, perquè solament cotitzen el salari base (vuit hores diàries) que mai es correspon amb la realitat treballada.
  • Imposició a l'hora de signar el contracte laboral de: La signatura en blanc de la carta de preavís dels quinze dies abans de la finalització del contracte. La signatura en blanc de la liquidació i la indemnització per fi de contracte. La signatura d'haver rebut una sèrie d'EPI (elements de protecció individual, sense haver-les rebut. Si et negues a signar, per descomptat que no passes d'un dia dels quinze del període de proves.
  • La imposició (per circumstàncies de la producció) de jornades de 10, 12 o 14 hores diàries, més migdia el dissabte, o sencer i algun que altre diumenge. Si et negues a fer-ho, a la segona o tercera vegada, prescindeixen de tu.
  • Si agafes una baixa per malaltia, et donen de baixa en l'empresa. (has de ser molt imprescindible perquè no t'ho facen). Si tens un accident laboral, males cares, però si tornes a tenir-lo al poc temps, et donen de baixa en l'empresa perquè estàs augmentant l'índex de sinestrialitat.
  • L'enfonsament psicològic de l'autoestima del indivídu, per l'efecte “Kleenex” (usar i llençar). Hi ha companys que han treballat en la mateixa obra, tenint aquesta una durada mitja de 2 anys, compaginant diverses vegades, la vida activa amb l'atur, tenint la sensació d'una devaluació del valor de l'ús de la seva força de treball.
  • Ara que estem en crisi, depenent de la situació financera de cada subcontracta, unes et liquiden les hores dels dissabtes als 180 dies, perquè és quan cobra la subcontrata de la constructora. Unes altres tarden tres mesos a pagar-te el jornal , afortunadament queden algunes que et liquiden el jornal al mes.

A banda de totes aquestes situacions calcades de meitat del segle XIX, solament ens faltaven comportaments caciquistes, com l'ocorregut l'altre dia en l'obra, a Fernando, un company de treball conductor d'una carretilla elevadora, preparada aquesta per a circular per la via pública. Se li va ocórrer, pressionat per les presses dels encarregats, trepitjar un tros de vorera ja acavada, amb tan mala sort que el cotxe que anava darrere d'ell, ho conduïa, un senyor enginyer membre del G.T.P. (Ens Gestor de la Xarxa de Transport i de Ports de la Generalitat, empresa semiprivada de la Generalitat Valenciana, en la qual els seus membres ho són per designació política. Per exemple, el senyor enginyer esmentat és gendre d'un conseller de la Generalitat). Aquest senyor, va baixar del cotxe ”tirant fum” i va començar a xisclar-li al company, com aquest no escoltava gens pel soroll de la carretilla, va continuar el seu camí, cabrejant molt més al senyor enginyer, fent aquest una declaració del tipus “a este tío no lo quiero en la obra”. Com el G.T.P. és el client de la constructora, el company Fernando al dia següent es va trobar en el carrer, sense poder explicar-se ni defensar-se, amb una frustració enorme, una decepció galopant i una família que mantenir. Aquest és el panorama llastimós i digne de ser titllat com de nova esclavitud, que patim en l'obra pública a Alacant i supose que en la resta dels Països Catalans. Som l'avantguarda de l'experimentació neoliberal, som el mirall fidedigne del que espera a la classe obrera, com no aconsegueixi aquesta fer front de l'empeny d'aquest sistema esquinçador, depredador i alienant.

Coordinadora Obrera Sindical