dimarts, 26 d’abril de 2011

Alacant: convoquen 2 mobilitzacions unitàries en motiu del 1r de Maig

Les organitzacions que des de fa mesos treballen en la Plataforma de Lluita Contra les Retallades han arribat a l'acord de continuar les mobilitzacions unitàries de cara al Primer de Maig i convocar la diada dels treballadors de manera unitària. S'aprofundeix, d'aquesta manera, la feina d'entesa engegada en els darrers temps i s'incideix en la creació d'un pol anticapitalista contrari als pactes socials, a les negociacions, i a les retallades socials. Només Esquerra unida s'ha desmarcat d'aquest acord, anunciant que secundarà la convocatòria de CCOO. Així mateix, i en el marc de mobilitzacions de cara al Primer de Maig, la Plataforma de Lluita contra les Retallades ha dcidit convocar una altra marxa, que recorrerà el dissabte 30 d'abril els barris i mercats populars de la ciutat.

Prou retallades socials!

Pel treball i jubilació dignes!

No al Pacte Social!

Dissabte 30 d'abril, 11:00h. Marxa des del Mercat de Teulada


Diumenge 1 de Maig, 11:30h. Manifestació des de les escales del Jorge Juan

dilluns, 18 d’abril de 2011

Els diners públics propiciaran la conversió de la CAM en banc privat

Mitjançant el FROB, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, l'estat espanyol injectarà els 2.800 milions d'euros necessaris per a la recapitzalització de la CAM i poder continuar el seu procés de privatització i conversió de caixa d'estalvis a banc. Diners públics ben barats, quan no regalats, per a transferir enormes xifres provinents del treball al capital. Mentres Cajastur, Caja Cantàbria i Caja Extremadura continuen el seu procés de fusió en Banco Base, el descavalcament de la CAM ha tret als mitjans de comunicació les seues misèries: un enorme forat, ben similar al d'altres bancs que el FROB té al punt de mira, com ara CatalunyaCaixa.

De la CAM, que agrupa el 50% dels dipòsits dels treballadors de les comarques d'Alacant, i en temps símbol de la creixent economia alacantina i del "poder alacantí", només en queden deutes i la més que previsible declaració oficial de fallida. La primera entitat financera dels Països Catalans que ha caigut en la seua pròpia lògica de voracitat, es troba en una situació alarmant: milers d'hipoteques sense cobrar i un stock immobiliari enorme que perd valor a mesura que passa el temps i que es troba incapacitada de col·locar al mercat per la saturació immobiliària, l'elevat cost de les hipoteques, i un atur que a les comarques d'Alacant se situa en el 25%. Però la CAM també ha de fer front als seus negocis especulatius que han fet fallida, amb la compra d'hipoteques d'alt risc i plans de jubilació privats als EEUU.

Mentrestant, el Govern valencià i l'estatal treuen ferro a l'assumpte i confien en l'aparició de miraculosos inversos xinesos, que només apostaran en la CAM quan l'estat haja sanejat amb diners públics els comptes de la caixa. Aquest és el paper del FROB i de totes les legislacions contra la crisi: salvar els interessos del capital i fer recaure sobre les condicions de vida i treball de les classes populars l'elevat cost de la lògica capitalista. No debades, la secció sindical de la CGT a la caixa ha resaltat que amb la privatització no només es perdran llocs de treball i es concretarà un ERE que desregularitzarà la situació actual de mil treballadors, sinó també quedarà en no res l'important desplegament social i cultural que finançava la CAM mitjançant la seua obra social i que ara, amb la conversió a banc, no estarà obligada a realitzar.

De l'operació de salvació pública amb la qual l'estat controlarà el 70% de la caixa en resultarà una entitat sanejada i oferida als taurons financers per a continuar multiplicant els dividends privats. Cap responsabilitat s'exigirà als gestors empresarials com ara Modesto Crespo i Roberto López, ni per suposat als polítics com Eduardo Zaplana o Francisco Camps, que han utilitzat la caixa com la plataforma per a finançar els seus somnis de grandesa.

dilluns, 11 d’abril de 2011

La CAM, en fallida tècnica

La principal entitat bancària d'Alacant, la CAM, que fins fa poques setmanes se sentia ufanosa de la seua previsible fusió amb Cajastur, Caja Extremadura i Caja Cantabria, es troba a hores d'ara a punt del col·lapse financer i polític. La negativa de Cajastur a concretar la fusió, en adonar-se dels números rojos i de l'elevat endeutament de la CAM, va fer saltar les alarmes. Sense aquesta fusió, la CAM ha quedat despullada de totes les seues misèries i, sobretot, al marge dels grans processos de cocentració bancària que s'estan concretant en l'estat espanyol.


Amb un forat financer de 2.800 milions d'euros, la CAM només té dues opcions: ser comprada per un altre banc (Santander, BBVA, Ibercaja o Unicaja se la rifen) o pel propi estat espanyol. Cap de les dues opcions contempla la possibilitat d'encausar els gestors de la caixa, que han dilapidat els estalvis de milers de treballadores, ni dels responsables polítics, que van destinar milers de milions d'euros a finançar grans esdeveniments i infrastructures (Volvo, Copa Amèrica, Circuit de Fòrmula 1, Terra Mítica) amb grans sobrecostos que garantien la desviació de milions d'euros a les butxaques de polítics i empresaris.

Si és el propi estat qui assumeix el deute de la CAM, tornarem a ser les treballadores qui paguem amb el nostre treball la mala gestió d'uns directius i uns polítics que han utilitzat la CAM com a ferramenta per al seu enriquiment personal. Enlloc de respondre amb el seu patrimoni (generat pels beneficis de la caixa), els responsables financers i polítics de la CAM tornaran a eixir indemnes d'una greu situació de la que són els únics responsables.


En perill els estalvis de milers de treballadores, milers de llocs de treball, i la possibilitat que siguen els diners públics, els de toters i totes, qui salven novament els mobles dels banquers (no com a Islàndia, per cert, on un nou referèndum ha dit per segona vegada que els deutes dels bancs els han de pagar els banquers, i no la població).

dimarts, 5 d’abril de 2011

Nova mobilització contra el Pacte Social


Més de 500 persones es van manifestar el passat 26 de març pels carrers d'Alacant convocades per la Plataforma de Lluita Contra les Retallades. El motiu, reivindicar el carrer com a espai de lluita front a la burocràcia dels despatxos, mantenir la resposta popular front les agressions del capital, i confluir les diferents organitzacions que des de la seua singularitat han optat per treballar unides per la defensa dels interessos de la classe obrera. D'aquesta manera, les variades organitzacions que composen la Plataforma de Lluita Contra les Retallades van aconseguir respondre amb dignitat i alé a la reforma de les pensions i el pacte social, i ja preparen noves activitats, mobilitzacions, i un Primer de Maig combatiu i de classe.