divendres, 29 de juliol de 2011

La CAM, el cau d'Alí Babà

Que els bancs i els banquers són uns lladres és una afirmació que qualsevol lector d’aquestes línies compartirà amb qui les escriu. Salaris desorbitats, jubilacions de fantasia, blindatges astronòmics, repartiments de beneficis fabulosos, units a desnonaments, condicions bancàries abusives, interessos pels núvols, comissions, etc.

En les darreres setmanes, amb la fallida de la CAM, hem pogut constatar novament que el caràcter delictiu dels bancs i dels banquers no és cap frase retòrica. Segons han anat informant diversos mitjans de comunicació, els consellers i directius de la CAM:

  • S’han autoconcedit prèstecs milionaris a interès 0.
  • S’han pagat jubilacions anticipades que, en el cas del directiu Roberto López, i segons algun mitjà de comunicació, podria arribar a 10 milions d’euros.
  • S’han autoproclamat consellers vitalicis del nou Banc CAM
  • S’han pagat salaris i dietes per reunions inexistents; en el cas del president Modesto Crespo, un mitjà de comunicació xifra en 36.000 euros mensuals el que s’embutxacaria aquest càrrec no remunerat.
  • Es van dedicar a jugar al monopoly, realitzant operacions especulatives i compra de sòl que després el totpoderós Enrique Ortiz, mitjançant els seus “contactes” polítics, s’encarregava de requalificar.

dilluns, 25 de juliol de 2011

La CAM, 1a caixa dels Països Catalans en fer fallida

3’3 milions de clients, 70.000 milions d’euros en actius, 1.000 oficines, i una quota de mercat del 50% en les comarques d’Alacant. Amb aquestes cifres la CAM i el propi estat tracten de calmar la clientela, les treballadores, atraure possibles compradors i, finalment, amagar la realitat de la principal entitat financera del sud dels Països Catalans: la fallida. Després de mesos d’agonia, la CAM ha hagut de demanar 5.800 milions d’euros al FROB, el Fons de Reordenació Ordenada Bancària, per tal de tapar l’enorme forat econòmic provocat per la nefasta gestió, tant política com financera.

I és que la CAM ha estat víctima del sistema que, durant tant de temps, va propiciar, afavorir i lloar. Durant anys i panys la CAM ha servit per a finançar, a fons perdut, les grans obres i projectes del PP: des de Terra Mítica fins a la Volvo Ocean Race; des d’autovies fins a xarxes ferroviàries; des de grans promocions urbanísitiques fins a accions en empreses amb pèrdues. De fet, al CAM és un dels principals especuladors immobiliaris del País Valencià, acumulant juntament amb Bancaixa uns actius immobiliaris per valor de 6.800 milions d’euros. Uns negocis ruïnosos que van generar tal volum de pèrdues que els directius de CajAstur, amb qui la CAM pretenia fusionar-se en el nou Banco Base, van haver de vetar la caixa alacantina ja que posava en perill la viabilitat financera de la nova entitat. Així que ara, després de la disbauxa, serem les classes populars, mitjançant els nostres impostos, les que solucionarem el desficaci que han provocat els directius de la caixa. Uns directius que, sobra dir-ho, no respondran ni patrimonialment ni judicial.

I és que, amb la injecció de 2.800 milions d’euros per a la subscripció del 80% de les accions de l’entitat, i d’altres 3.000 milions per tal d’assegurar la liquidesa de la caixa, l’estat podrà sanejar la CAM i oferir-la al millor postor. Això és, solventar amb els diners públics les pèrdues ocasionades per l’activitat especuladora privada, per a tornar a les mans privades i per un cost relativament baix la caixa, amb la qual continuar generant beneficis privats.

Fins el moment, especuladors xinesos i nordamericans s’han mostrat interessats en la propietat de la CAM, així com el BBVA; el Banc Santander ha estat més discret, tot i que pugnarà per tal de mantenir la seua possició capdavantera davant el BBVA, que faria un salt endavant importantíssim per a esdevenir la primera entitat bancària en oficines i quota de mercat a l’estat espanyol.

Diuen els exdirectius de la CAM i els del Banc d’Espanya que el rescat financer a la CAM i la seua posterior venda és la única opció possible. Evidentment, dins del capitalisme, l’objectiu del qual és generar el major benefici privat possible, sí. Però hi ha una altra opció: la nacionalització, no només de la CAM, sinó de la totalitat de la banca, per tal de crear una xarxa bancària i financera que veritablement atenga a les necessitats de les classes populars.

diumenge, 17 de juliol de 2011

Nou ERE a Terra Mítica; les treballadores es mobilitzen

Un nou Expedient de Regulació d'Ocupació amenaça les treballadores del Parc temàtic Terra Mítica. la direcció de l'empresa va presentar un nou ERE que afectaria 197 treballadores del parc, entre elles les 120 contractacions fixes discontínues i, casualment, 18 dels 21 membres del Comitè d'Empresa. Les treballadores denuncien la repressió sindical i la injustificació de l'expedient, ja que la càrrega de treball aquest estiu ha obligat la concessionària, Ocio y Parques Temáticos SLU, ha contractar 55 noves treballadores i a reclamar força laboral de l'altre parc temàtic que gestiona a la comarca, Aqualandia. Darrere d'aquest nou ERE s'amaga, doncs, la voluntat de l'empresa de destruir la representació sindical, fer desaparèixer la negociació col·lectiva, i aprofitar els avantatges de la Reforma Laboral per a renovar el planter amb el menor cost econòmic, reduint les indemnitzacions. Les treballadores de Terra Mítica, sindicades en CCOO, han començat a mobilitzar-se, amb una primera concentració el divendres passat a les portes de la Delegació de Treball.

divendres, 15 de juliol de 2011

Un veí d'Elx en vaga de fam pel seu desnonament

Les companyes de L'Accent,periòdic popular dels Països Catalans, han publicat en el seu darrer número una esfereïdora sobre un veí d'Elx perseguit i desnonat. Podeu llegir-lo punxant aquí.

divendres, 8 de juliol de 2011

L'atur baixa, però creix

Per segon mes consecutiu, les xifres de demandants d'ocupació a les oficines del Servef han baixat lleugerament. L'inici de la temporada d'estiu ha provocat, molt probablement, que al nostre territori hagen augmentat ni que siga mínimament les ofertes de treball. Però malgrat el xicotet descens, el cert és que les xifres de persones desocupades ha augmentat en el darrer any.

Així, les xifres d'aturades registrades al Servef (on no es registren totes les persones sense treball) han deixat 34.843 treballadores sense treball a la ciutat d'Alacant, reduint-se en 828 respecte al mes anterior però augmentant en 1251 respecte al juny de 2010. El mateix succeeix a la comarca de l'Alacantí, que amb 47.950 aturades registrades disminueix en 1127 treballadores respecte al mes anterior però augmenta en 1789 respecte al mateix mes de l'any passat. i al conjunt del País Valencià, més del mateix; el mes de juny es tancà amb 519.180 aturades, 5515 menys que el mes anterior i 21.372 més que fa un any.