La convocatòria de Vaga General suposà un èxit rotund a Alacant. La intensa feina mobilitzadora i propagandística prèvia, unit al compromís militant de milers d'anticapitalistes, provocà que la ciutat visquera la jornada amb ànims combatius i de lluita.Milers de treballadores es mobilitzaren en els piquets informatius que des de les 22:30 es desplaçaren als centres estratègics de la ciutat. Inusa i Correus foren els escenaris de les primeres concentracions piqueteres, que permeteren l'exercici del dret de vaga i el compliment dels serveis mínims. Centeners de treballadores es concentraren a les portes d'aquestes dues grans empreses, mentre que desenes ho feien a les portes d'algunes de les seues sucursals del centre. La violència policial i patronal feu acte de presència quan, sobre les tres de la matinada, un gerent d'Inusa intentà accedir al recinte conduint un cotxe de l'empresa en direcció contrària i intentant atropellar el piquet informatiu. En eixe moment la Policia Nacional realitzà una violenta càrrega que conclogué amb desenes de contusionats, un ferit lleu per atac d'asma, i una persona detinguda acusada d'atemptat a l'autoritat, lesions i coaccions.
Sobre les 5:00h del matí l'activitat dels piquets es traslladà a Mercalicante, l'Alcoiana, Masatusa, el Tram i la Universitat; l'acció dels piquets i la força sindical permeteren el compliment dels serveis mínims. A les 6:00h l'entrada a tots els polígons d'Alacant rebé la visita dels piquets, que continuaren la seua activitat en dues marxes que, des dels extrems nord i sud de la ciutat, s'aplegaren a la Plaça de la Muntanyeta a les 12:00. Els integrants del piquet que recorria la ciutat des de Ciutat d'Asís tancaren els comerços de les multinacionals situades a Maisonnave; fou en El Corte Inglès quan de nou la Policia Nacional atacà els vaguistes, detenint una altra persona acusada de danys, coaccions i resistència. La xuleria policial s'evidencià al llarg de tot el matí, amb identificacions constants als membres dels piquets, escorcolls de les motxilles, trencament de banderes i fins i tot amenaces: “a la mínima te detengo y después de una noche vas a saber lo que es la tortura fina” hagué d'escoltar un dels militants, mentre que un dels detinguts de la jornada va ser agraciat amb un “no sabes las ganas que te tenía”.
Després d'un merescut descans, les forces dels vaguistes es tornaren a retrobar a les 19:00, amb la bona notícia de la posada en llibertat dels dos detinguts de la jornada i de l'immens èxit de la jornada, amb un seguiment total a la indústria, el transport (bus, tren, tramvia i aeroport), la brossa, el port i la construcció, i un seguiment molt menor a l'administració i el comerç, degut en aquest darrer sector a les coaccions i amenaces empresarials. Una multitudinària manifestació recorregué el centre de la ciutat, aplegant a 40.000 persones. Des del sindicalisme i l'esquerra institucional (CCOO, UGT, Intersindical, EU) fins a les forces anticapitalistes (PCPE, Endavant, Maulets, CGT)