dijous, 5 de febrer de 2009

Què és la crisi per a mi?

Vicent Rodríguez i Payà, afiliat a la COS.

La crisi és per a mi: veure el que li ha passat a un company de treball (Paco) ecuatorià. Davant la reducció del poder adquisitiu i la carestia de la vida, és va veure impossibilitat a fer front a la seva hipoteca. Va intentar una serie de solucions (llogar el pis, reducció de la quota hipotecaria, etc.etc.) sense donar cap de fruits, Va parlar amb la entitat bancaria, va exposar el problema i acaba cedint el pis al banc. (donant-li aquest garanties de que se havia acabat el problema) Alena tranquil i a continuar treballant. Han passat dos mesos i ara l'entitat li reclama 75.000€, diferencia entre el preu de la subhasta del pis i el crèdit hipotecari existent. Ara es veu al carrer, i amb un deute de 75.000€. Company amb tota la seva vida sense alçar el cap!!!!

La crisi és per a mi la història de Juanjo, un altre company de treball que es va girar un turmell. Va suportar el dolor dues hores fins acabar la jornada. A l'endemà,turmell inflat i sense poder caminar. L'encarregat el va enviar a la mútua: una setmana de baixa. El patró, males cares, sermó i reprotxes per anar a la mútua i no al metge de capçalera. Va tornar a la setmana al treball. Un dilluns a les vuit del matí. A les cinc de la vesprada, arriba el patró i el acomiada. Justificació: No hi ha feina. No s'ho creu ningú, l'obra encara està a meitat d'acabar. Company en l'atur i sense dret a cap prestació .

La crisi és per a mi la situació en la qual es troba Graziela, els seus fills i la seva nora, prenyada de vuit mesos. Argentins veïns d'Alacant. De tindre feina els quatre a no tindre cap de ells, i sense cap tipus de prestacions. Dos fills han marxat cap a Barcelona a buscar feina, sense trobar-la encara. La meva dona, la va haver de acompanyar la setmana passada als serveis socials, perquè no tenen, literalment res que menjar, ni diners per a pagar les medecines. Família de treballadors en la misèria!!!

La crisi és per a mi tindre una dona amb moltes ganes de treballar i sentir-se realitzada, fer nombrosos cursos del Servef, preparar-se pel mon laboral, i no servir de res, no trobar cap feina per ser dona i major de 45 anys. Companya frustrada i negada com a ésser social.

La crisi és per a mi demanar un augment de sou després de quatre anys sense tindre-lo i aconseguir com a contestació: que sóc un malgastador i que si no estic content n'hi ha una llarga cua de gent a l'atur esperant la meva feina. Company abatut i amb ràbia continguda .

Tot açò i una sèrie interminable d'històries paregudes és la crisi per a mi, que es resumeix en afronts, patiments, misèries, humiliacions i explotació.

Alce la veu i amb tota la meva ràbia continguda dic: NO.

No més afronts, no més patiments, no més misèries, no més humiliacions, no més explotació. Ni per a mi, ni per la resta de germans de classe.Hem de crear i escampar llaços de solidaritat entre nosaltres. Ajuntem forces i creem un bloc compacte contra els nostres enemics de classe: l'explotadora classe burgesa. Alcem al vent tot el nostre clamor, tota la nostra força reprimida.

VISCA LA SOLIDARITAT OBRERA!!!!

VISCA LA LLUITA REVOLUCIONARIA PROLETARIA !!!!

VISCA LA CLASSE OBRERA!!!!