dilluns, 16 de maig de 2011

15M: expectatives i incògnites

La manifestació que es va celebrar ahir diumenge 15 de maig, convocada per democraciarealya deixa en l’aire diverses expectatives i algunes incògnites. Entre 1000 i 2000 persones eixiren al carrer, en una mostra de la capacitat de convocatòria de les xarxes socials (poca cartelleria s’ha vist al carrer), de l’ajuda d’alguns mitjans de la burgesia (Público, per exemple, o El País hui, amb extenses cròniques), però també del desig d’una bona massa de gent de recuperar els espais públics i dir la seua en el context d’una crisi que porta els i les treballadores a la misèria. En aquest sentit, la manifestació va tenir un barnís anticapitalista, ja que la major part de les pancartes i agitació denunciaven els beneficis de la banca, tot i que molt limitat, ja que obviava el caràcter instrumental i de classe d’aquests bancs, així com una proposta sistèmica per a lluitar contra la crisi (de fet, no hi havia cap proposta política).


Per a alacantencrisi, va ser la manifestació dels que sempre…falten, a la resta de mobilitzacions que es convoquen a Alacant. A poca de la gent que ahir estava al carrer se l’ha vista als piquets del 29-S, o a les concentracions contra la massacre de l’OTAN a Líbia, o a les múltiples convocatòries contra les retallades socials. A tota aquesta massa de gent preocupada, crítica, descontenta, se l’espera, i poques vegades apareix. I això val com a crítica per als manifestants d’ahir, però també per a les organitzacions anticapitalistes que no trobem ni el mitjà ni el discurs per a connectar amb centenars de persones que haurien d’estar constantment mobilitzades.


El repte per a les persones que ahir es van mobilitzar és analitzar en clau classista la crisi del capital, en donar una alternativa de classe al sistema capitalista que enriqueix els bancs i genera la corrupció institucional que denuncien, i mantenir la mobilització i l’organització. No pot ser que, després del diumenge, tornen a casa amb la consciència neta per haver-se manifestat una setmana abans de les eleccions. Aquesta és la gran expectativa, però també la gran incògnita de la mani d'ahir.


El repte per a les organitzacions de classe, revolucionàries, transformadores, d’Alacant, com el PCPE, Endavant, Maulets, CGT, MRG, Esquerra Anticapitalista, Plataforma de Lluita Contra les Retallades, i fins i tot Esquerra Unida, és el de connectar organitzativament i política amb aquells que ahir tenien clar que la crisi i el sistema han arribat a un punt de no retorn i que depèn precisament de l’organització i la lluita de les classes populars donar una alternativa a la misèria, l’atur, la fam, la destrucció i la guerra que proposa el capitalisme.